La Farmàcia Bonanova es troba al número 6 de la plaça Bonanova al barri de Sant Gervasi i és considerada com una de les botigues més antigues del barri; tanmateix ha estat una espectadora excepcional de l'evolució de la vida i la història d'aquest barri.

Lluís Boada va comprar la farmàcia l'any 1922. En aquell moment la botiga ja funcionava com farmàcia, fet pel qual no seria agosarat pensar que avui dia aquest establiment ja és centenari (no s'ha pogut comprovar del tot, ja que els arxius del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona es van cremar durant la guerra). En aquells anys la farmàcia estava situada al número 5, gairebé enmig de la plaça. La primera etapa escrita al "copiador de receptes" de la farmàcia, amb data 25 de setembre de 1922, tenia un preu de 0,75 pessetes. Avui dia encara s'utilitzen moltes de les receptes incloses en aquest llibre-receptari. Un bon exemple és el "Cocimiento de Llanten con Rodomiel", recepta molt efectiva a l'hora de fer gàrgares per desinfectar la gola.

El Sr. Boada va ser víctima de la Guerra Civil com molts altres veïns de la plaça, mentre que la farmàcia va ser "col·lectivitzada" i expropiada. Un cop acabada la guerra, el govern va retornar l'establiment a la família. Amb moltes ganes i voluntat, la Sra. Boada va tornar a posar en marxa el negoci del seu marit, mort durant la guerra. Va buscar un regent, el farmacèutic Bonaventura Ferrer Sicars, un home amb un tarannà i voluntat de servei tan grans, que encara avui dia molts veïns del barri es recorden d'ell.

Al cap dels anys el Sr. Ferrer es va casar amb la Sra. Boada i es va ocupar de la farmàcia amb total dedicació. La farmàcia va recuperar ràpidament el carisma que havia tingut anys abans de la guerra: la gent no anava simplement a comprar un medicament, sinó que també demanava l'opinió del farmacèutic. Aquesta pràctica ha arribat fins als nostres dies, i és que és difícil sortir de la Farmàcia Bonanova sense un bon consell!

L'any 1959 l'Ajuntament de Barcelona va expropiar els terrenys on estava situada la farmàcia, i aquesta va ser traslladada a la seva actual ubicació. Pocs anys després, l'any 1963, va morir el Sr. Ferrer i la farmàcia va passar en mans de Joaquim Sabater Cid. Aleshores la dona de Lluís Boada (fill), M. Pilar Soler, va acabar els estudis de farmàcia i se’n va fer càrrec, mentre que el seu marit va continuar, com des de feia temps, amb l'administració del negoci.

Després de tants anys d'anades i vingudes, la Farmàcia Bonanova ha tornat a la família Boada, la qual té assegurada la regència per un bon grapat d'anys. Les dues filles del matrimoni Boada-Soler, Cristina i Betty, també són farmacèutiques, i els seus fills i filles fan sospitar que l'estirp de farmacèutics de la família Boada serà ben llarga.